Cinc anys després de la seva mort, la Garriga homenatjarà aquest dissabte 5 de desembre el sacerdot garriguenc Jordi Mas Castells (1930-2010), que des de 1961 fins a la seva mort va viure i treballar a Camerun. Allà va fer centenars de pous, va construir hospitals, va fundar escoles i va organitzar tallers per relacionar les dones de les comunitats. L’any 2008, l’Ajuntament el va distingir com a Persona Il·lustre de la Garriga, una denominació que el ple d’aquest novembre ha canviat per Garriguenc Il·lustre.
Els actes, organitzats per l’Ajuntament i l’associació La Garriga Secreta, seran tres. A les 12 del matí es farà una missa a l’església en el seu record. A la tarda, a 2/4 de 5, es descobrirà una placa a la casa on va néixer, a la Carretera de Vic, número 1. I a les 6 de la tarda, a l’Auditori de l’Escola de Música es farà una recordança de Mas i Miquel Àngel Pérez, sacerdot i president de l’ONG que li donava suport, explicarà com està l’obra del garriguenc allà, ara una zona amenaçada pel grup terrorista Boko Haram. També es presentaran les entrades dedicades a Jordi Mas que s’han obert a la viquipèdia en català, espanyol, francès, anglès i italià. Com a cloenda es projectarà el reportatge Baba Georges, un retrat íntim de Jordi Mas gravat a Camerun l’any 2008 que va obtenir el Premi TV3 Catalunya.
Però qui era Jordi Mas Castells? El sacerdot garriguenc va ser ordenat amb 24 anys i el 1961 va marxar com a missioner cap al nord del Camerun, a l’acabament de la franja del Sahel. Els seus últims pobles van ser Makary i Blangoua. Un cop allà, va veure que aquella gent no necessitava cap missioner sinó que requerien del seu ajut per solucionar les necessitats bàsiques: el menjar, l’aigua, la salut, l’educació... Per això es va anar especialitzant en la construcció de pous que evitessin als habitants dels poblats haver-se de desplaçar quilòmetres a peu per aconseguir una mica d’aigua.
Mas també tenia consciència que la sanitat era una de les grans mancances de la regió. Per això, amb el doctor Giuseppe Maggi va fundar els hospitals de Tokombére, Zinah i Madà. En morir el doctor, va optar per la fundació d’escoles. Fruit d’aquest treball és l’obertura, l’any 1998, de la gran escola professional de Blangoua CEFAVIHAR, a tocar del llac Txad. En els darrers anys, va concentrar els esforços en la llar Femmes de Makary, un punt de trobada de les dones de la zona, fossin de la religió que fossin.
L’any 2010 va emmalaltir i va viatjar a la Garriga per tractar-se però va morir el 18 de novembre d’aquell any. Està enterrat a la Doma. Però la seva obra a la zona de Makary i Blangoua continua activa.
La biografia de Jordi Mas es pot trobar detallada al llibre Retrats de Garriguencs Il·lustres, editat l’any 2009 a la Garriga, i al blog Jordi Mas (Camerun).
