Adhesions a la Creu de Sant Jordi per a Jordi Mas

Aquest any 2009, quan es compleixen 49 anys de Jordi Mas al Camerun, el Consell Comarcal, juntament amb diverses entitats i persones de la comarca, ens hem proposat reactivar l’expedient, iniciat l’any 2003, per sol·licitar que li concedeixin la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Jordi Mas va ser guardonat l’any 2007 amb el Premi de Cooperació Internacional per al Desenvolupament Humà del Consell Comarcal del Vallès Oriental, en reconeixement a la tasca de cooperació que desenvolupa al Camerun. Fill de la Garriga, Jordi Mas té 79 anys, 49 dels quals ha passat al Camerun ajudant a desenvolupar una de les regions més pobres de l’Àfrica. Ha fet centenars de pous, ha ajudat a construir hospitals, ha creat escoles i sales polivalents per als habitants de la zona, que són de majoria musulmana, i actualment afronta el cultiu a l’engròs de l’alga espirulina, una planta amb altes propietats nutritives. El missioner també ha estat reconegut amb la Creu de l’Ordre d’Isabel la Catòlica i el premi Josep Parera 2008, que reconeix la trajectòria de persones que hagin excel·lit en la seva vocació i dedicació al servei del desenvolupament comunitari en les dimensions social, humanitària i solidària.

La Creu de Sant Jordi és un guardó que té per objecte el reconeixement de persones i entitats que han destacat en el terreny cívic i cultural, així com en la tasca de defensar la identitat i personalitat de Catalunya. Creiem, sincerament, que Jordi Mas és mereixedor d’aquesta distinció, per la tasca desenvolupada com a català al Camerun. Amb aquest objectiu, des del Consell Comarcal, hem demanat el recolzament a l’iniciativa per sol:licitar la creu de Sant Jordi a tots els ajuntaments de la comarca, als centres d’ensenyament; a entitats, fundacions i associacions que treballen en temes de cooperació, als mitjans de comunicació, a les diferents parròquies; i també a totes aquelles persones que han pogut conèixer directament o a través del mitjans de comunicació la tasca que en Jordi Mas desenvolupa i que el consideren mereixedor d’aquesta distinció.

Totes les adhesions i escrits de recolzament a l’iniciativa que arribin al registre del Consell Comarcal del Vallès Oriental, al carrer Miquel Ricomà, nº46 de Granollers, es faran arribar a la Generalitat de Catalunya per a què s’afegeixen a les més de 4000 signatures de persones particulars i escrits de recolzament que ja es van presentar a l’any 2003 per sol·licitar la Creu de Sant Jordi per al Jordi Mas.

Notes

En totes les cartes d'adhesió es farà constar, necessàriament:

a) Nom i cognom complets de la persona, o nom complet de l'entitat.

b) Lloc i data de naixement (o de constitució en el cas de les entitats).

c) Adreça i telèfons de la persona i del/de la president/a o secretari/ària de l'entitat.

Carta model per a adhesions individuals

Carta model per adhesions d'institucions i entitats

Consell Comarcal del Vallès Oriental

Projecció de 'Baba' Georges a Vic

Projecte des de Santa Eulàlia de Ronçana

El Consell Comarcal demana la Creu de Sant Jordi per a Jordi Mas

El Consell Comarcal del Vallès Oriental demanarà que es concedeixi la Creu de Sant Jordi de la Generalitat a Jordi Mas, sacerdot de la Garriga que des de fa 49 anys treballa en tasques de desenvolupament a l’extrem nord del Camerun. L’any 2007, Jordi Mas ja havia rebut del Consell el Premi de Cooperació Internacional al Desenvolupament Humà i també havia estat nomenat Persona Il·lustre de la Garriga l’estiu de 2008.
Segons el president del Consell, Antonio Rísquez, “Jordi Mas és mereixedor d’aquesta distinció per la tasca que des de fa molts anys desenvolupa en aquesta zona. Per això, amb la idea de continuar donant suport a la tasca que desenvolupa, ens hem proposat reactivar l’expedient iniciat l’any 2003 i que, en aquell moment es va iniciar”.

Des del Consell Comarcal demanen adhesions a la iniciativa a tots els ajuntaments de la comarca, als centres d’ensenyament, a entitats, a fundacions i associacions que treballen en temes de cooperació, als mitjans de comunicació, a les parròquies i a totes aquelles persones particulars que coneixen la tasca que Jordi Mas desenvolupa en aquell país de l’Àfrica central.
Les adhesions s’han de fer arribar al registre del Consell, al carrer Ricomà, 46, de Granollers. A la web http://www.vallesoriental.cat/ es pot trobar un model de sol·licitud. Un cop recollides les adhesions, les faran arribar a la Generalitat perquè s’afegeixin a les més de 4.000 firmes particulars que es van presentar sense èxit l’any 2003.

En els gairebé cinquanta anys d’estada al Camerun, el capellà Jordi Mas ha lluitat sempre per millorar les condicions de vida dels habitants d’aquella zona, una de les més pobres del continent africà. Ha fet centenars de pous, ha construït hospitals, dispensaris, farmàcies, centres d’ensenyament i sales polivalents que li han servit tant per fer alguna activitat concreta com per posar en contacte dones de diferents cultures a la llar Femak de Makary, el seu poble.

Publicat a El 9 Nou del Vallès Oriental (23/10/2009)

Jordi Mas comença a cultivar al Camerun la nutritiva espirulina

A finals de novembre de l’any passat, quan li feien entrega dels 50.000 euros del Premi Josep Parera que atorga l’Obra Social de la Caixa Penedès, Jordi Mas ho va advertir al públic que omplia el Petit Palau de la Música Catalana: “Els espero al Camerun a menjar un entrepà d’espirulina”. I mig any després, aquest sacerdot de la Garriga, que des de fa 49 anys treballa ajudant en el desenvolupament de l’extrem nord d’aquest país de l’Àfrica central, ja ha superat la primera fase de la seva fabricació: la investigació i les proves. I ara afronta el cultiu a l’engròs d’aquesta alga d’altes propietats nutritives.
Però, per què cultivar l’espirulina? Tot i que està bé de salut, als 79 anys, Jordi Mas ja no pot afrontar els treballs durs que ha fet durant anys –construcció d’hospitals, escoles, pous...– en aquestes terres del Sahel que toquen al llac Txad. Per això ara s’ha decantat per una feina no tan feixuga però igual d’efectiva en la lluita contra la malnutrició: el cultiu d’aquesta alga microscòpica al pati de casa seva, a Makari.

Una alga plena d'energia
Segons els especialistes, l’espirulina barrejada a la dieta habitual, feta bàsicament de mill i, amb sort, una mica de carn, aporta un important complement de proteïnes i vitamines. I a més, reforça la resistència del cos a les infeccions i als estats d’anèmia. Per això, es troba sovint comercialitzada com a producte farmacèutic.
En aquests primers mesos, Mas ja ha fet les investigacions i proves inicials. El primer cultiu en piscinetes adaptades a l’espai de Makari va fracassar. Però Mas, juntament amb una noia d’aquell país que l’ajuda i que s’està convertint en l’especialista, va continuar provant fins que va fer la primera collita, fresca els primers dies i, després, assecada per conservar.
Passada aquesta fase, ara ja experimenta per fer-ne en més quantitat i expandir per tot el poble el consum d’aquesta alga que, per fortuna, s’adapta a les calors extremes de la zona. Mas afronta la nova etapa amb la construcció d’unes basses més grans al pati de la parròquia de Makari. “Je suis la santé pour tous” (Jo sóc la salut per tots) es llegeix en un mural de clara voluntat pedagògica que presideix la zona anomenada Spiruline Parera, en referència al premi de Caixa Penedès que li ha permès iniciar l’aventura.
Un cop decidida la producció més a l’engròs, Mas incentivarà la formació d’una cooperativa de dones perquè facin la feina delicada que requereix l’alga diàriament abans de repartir-la entre els interessats.
Paral·lelament, el Centre Alícia, de Sant Benet de Bages, creat pel cuiner Ferran Adrià, investigarà valors nutritius i possibilitats gastronòmiques de l’espirulina per aplicar-les en terres cameruneses. A més d’estar guardonat amb el Premi Josep Parera 2008, Jordi Mas és Persona Il·lustre de la Garriga i va ser el guanyador de 2007 del Premi de Cooperació Internacional que atorga el Consell Comarcal del Vallès Oriental.

Josep Mas, periodista

Publicat a El 9 Nou del Vallès Oriental (28/8/2009)

El documental 'Baba' Georges, mención especial del Premio de Televisión de Manos Unidas

Un año más, Manos Unidas falló los premios de Prensa, Radio, Televisión y Carteles, convocados con la finalidad de reconocer la labor de aquellos profesionales de los medios de comunicación que hayan destacado en la tarea de dar a conocer a la sociedad española la realidad de los países empobrecidos y los desequilibrios Norte-Sur.

Prensa escrita
En el apartado de prensa impresa, el premio patrocinado por la Confederación Española de Cajas de Ahorros (CECA), recayó en el trabajo “El desarrollo de la India es femenino y plural” de Dª Mª Ángeles López Romero, publicado en 21RS.
Como caso excepcional, se ha concedido un accésit a Dª Celia Naharro por el trabajo
“La educación es el mejor mecanismo para la movilidad social en el sistema de castas” publicado en Global Castilla la Mancha . El premio también ha sido patrocinado por la Confederación Española de Cajas de Ahorros (CECA).
El Jurado de estos premios estuvo compuesto por D. Jesús de las Heras, Dª África González, Dª. Inés Marichalar y Dª Rosana Ribera, periodistas de diversos medios de comunicación y por cuatro representantes de Manos Unidas y un representante de la entidad patrocinadora.

Radio
En el apartado de radio, el premio se otorgó por unanimidad al reportaje “Los sonidos del hambre”, de Gonzalo Estefanía, emitido en Punto Radio en el espacio de los Servicios Informativos "Primera Plana”. El Banco Popular colabora en este premio.
El Jurado, compuesto por D. Carlos Sainz, Dª. Eva Galvache, Dª Dolores Díaz Aledo y Dª Marta Gómez, como representantes del mundo de las ondas, y por cuatro personas de Manos Unidas y un representante de la entidad patrocinadora.

Televisión
En cuanto al concurso de televisión, patrocinado por el Santander, el premio se otorgó al reportaje “Mirando al Norte. Especial en Honduras”, emitido en el programa “Es Posible” de Canal Sur. Los miembros del Jurado, fueron, además de cuatro personas de Manos Unidas, D. Javier Valiente, D. Javier Fariñas, D. José Julio Sacristán y D. Ricardo Guerrero y un representante de la entidad patrocinadora.
El jurado del premio de Televisión acordó, también, conceder una mención especial al programa “Baba Georges”, producido por Catalana de Televisión Local.

Carteles
El premio del concurso de carteles, que se falló en mayo, recayó en el trabajo “Árbol de la vida”, presentado por D. Javier García Sánchez de Salamanca. El cartel ganador será la imagen de la campaña de Manos Unidas para el año 2010. El galardón está patrocinado por La Caixa.
Por su parte, Manuel Espejo, Rafael Lucena y Mª José Rueda, alumnos de 3º A de ESO del IES “Juan de Aréjula” de Lucena (Córdoba), se hicieron con el galardón del concurso de carteles para centros educativos. El Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) patrocina este premio.
El Jurado de estos premios está compuesto por tres personas de los Servicios Centrales de Manos Unidas, tres delegadas de la Organización y tres representantes del mundo de las Artes y la Publicidad. En esta ocasión, D. Samuel Cagigal, D. Matteo Mariotti y D. Juan Pablo Caja, y representantes de las entidades patrocinadoras.

El acto de entrega de premios tendrá lugar el martes 21 de julio a las 19.00h, en el Anfiteatro de CaixaForum (Paseo del Prado, 36), que colabora en este evento con la cesión gratuita de sus instalaciones.

Nota de prensa de Manos Unidas
(2/7/2009)

Projecten un llibre sobre la vida de Jordi Mas al Camerun

El juliol de 2007 en Lluís Cuspinera, la Ketti Viñas, l’Arnau i la Marta Garcia vam compartir un mes a Makary amb en Jordi Mas (la Ketti i en Lluís ja hi eren i s’hi van quedar uns quants mesos més). Ens vam quedar amb ganes de conèixer més profundament el pensament i la vida d’aquest missioner que fa gairebé 50 anys que està servint al poble camerunès. El llibre que va escriure Joan Barcon sobre els 10 anys d’ONG i el documental de Txus Medina, Montse Redondo i Pep Mas ens hi van acabar d’encoratjar. Esperem que per Jordi Mas, que per la nostra alegria ha acceptat la proposta, sigui una experiència interessant i gratificant i una eina més per impulsar la seva obra.

Per això, i coincidint amb el 50è aniversari de missioner, ens proposem escriure una història de vida de Jordi Mas amb la voluntat de recollir els temes que ens semblen més rellevants de la seva trajectòria:

1.- Apropar-nos, sense els filtres habituals (colonització, el món mediàtic...), a la història i la realitat sociocultural del Camerun.

2.- Parlar sobre les relacions nord-sud i en particular de la cooperació internacional. Procurar donar veu a la contrapart (els propis africans amb qui ha treballat en Jordi).

3.- Conèixer un testimoni de fe i una manera de veure i viure l’església diferent al què estem habituats.

El cos central del llibre estarà constituït per la transcripció literal de les entrevistes a Jordi Mas. Complementades amb entrevistes a persones que han estat d’alguna manera vinculades amb ell (cooperants, coetanis, clergues, autoritats...). Un altre eix central del treball seran els apunts sobre la història i realitat sociocultural i econòmica dels indrets i el temps en què transcorre la vida de Jordi Mas. Procurarem fer un seguiment in situ de l’obra que Mas ha anat impulsant al Camerun.

Finalment, es procurarà il·lustrar el treball amb fotos i documents històrics que ens semblin esclaridors i interessants pel lector.

El termini que ens fixem és el 2010, any en què es compliran els 50 anys de missioner de Jordi Mas. L’objectiu és fer una edició del llibre en català i una altra en francès (per poder-la fer arribar al poble camerunès).

Participants i impulsors del projecte

Lluís Cuspinera (arquitecte), Ketti Viñas (cooperant), Arnau Garcia (historiador i arqueòleg), Magalí Lladó (historiadora i editora), Marta Garcia (antropòloga).

'Baba Georges', a 'Taller.doc' (Canal 33)

Canal 33 emet el documental 'Baba' Georges

Canal 33 emet el documental ‘Baba’ Georges, sobre el missioner de la Garriga Jordi Mas, aquest dimecres, 4 de febrer, a les 23:50 h. El treball sobre el missioner de la Garriga Jordi Mas s’inclou a l’espai ‘Taller.doc’, un programa amb cinc temporades en antena dedicat a mostrar noves mirades documentals sobre la realitat. ‘Baba’ George, de la productora Catalana de Televisió Local (CTL) en col.laboració amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental, ha rebut el Premi TV3 Catalunya 2008, instituït per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i el darrer Premi de Televisió Lluís Diumaró, que otorga Òmnium Cultural del Vallès Oriental.

El reportatge ‘Baba’ Georges fuig de la biografia convencional i pretén fixar el retrat moral d’un personatge que resumeix la seva vida en una frase: “Com puc predicar jo el benestar de la vida eterna, si hi ha un infern de sofriment aquí?” Gràcies a textos de Ryszard Kapuscinski, el documental vol convertir aquest testimoni qualificat i de primera mà de Jordi Mas en una aproximació sobre el present i futur d’Àfrica.

‘Baba’ George és obra de Jesús Medina (producció i realització), Montse Redondo (imatge) i Pep Mas (producció associada). A més de produir els informatius de les emissores municipals Granollers TV i Canal Mollet, CTL treballa fent programes per a la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) i TVLOCAL.CAT, empresa de creació recent que agrupa les emissores privades Canal Reus, Lleida TV, El 9 TV, TV Girona, TV Manresa i TV Mataró.

El Camerun i Catalunya

Per a molts catalans, el Camerun era tan sols un país africà com tants d’altres, fins que vàrem descobrir que era una potència futbolística capaç de fer que Espanya quedés eliminada d’un Mundial. Un recent viatge per aquelles terres exòtiques ens ha fet descobrir uns lligams interessants amb el nostre país.

El Camerun és un país mitjà de l’Àfrica Central que, des del 1960, és un estat independent. Amb uns 447.000 km2, és un xic més petit que l’estat espanyol i té una població d’uns 18 milions d’habitants. La seva forma és la d’un triangle, amb base al sud, una part costanera en el Golf de Guinea i el vèrtex tocant al llac Txad. Va de la regió equatorial al Sahel, quasi saharià, fet que li dóna la pràctica totalitat de climes i paisatges africans. Aquestes característiques han permès que al Camerun hi hagi un eslògan turístic que digui: “El Camerun, la síntesi d’Àfrica en un triangle”.
Missioners
A ran de la seva independència, el jove estat del Camerun va afavorir l’entrada de missioners catalans amb un acord de cooperació entre el Bisbat de Barcelona, amb qui aleshores n’era el bisbe auxiliar, Narcís Jubany, i el bisbat de Douala. Alguns mossens encara hi són, al cap de més de quaranta anys, com Mn. Antoni Sala, a Yaoundé, la capital, i Mn. Jordi Mas, al nord, tocant al Txad i amb qui ens trobàrem a Kousseri.
Al sud, ja a la costa del Golf de Guinea, concretament a Grand Batanga, hi ha la Paroisse de Saint Pierre Claver, actualment amb un sacerdot autòcton, però fundada als anys seixanta per un d’aquells missioners catalans, en honor del gran sant nascut a Barcelona. Aquests missioners, imbuïts de l’esperit del Concili Vaticà II, duen a terme una tasca d’evangelització sense enfrontaments amb les arrels animistes de la majoria de la població, cercant punts en comú entre ambdues creences.
Cooperants
Molts joves catalans van a l’Àfrica com a voluntaris dedicats a cooperar amb algunes ONG que exerceixen tasques complementàries a les dels missioners clàssics. Contribueixen, alhora, a la recuperació de velles tradicions culturals i a millorar els nivells de coneixement de la població.
A Rhumsikhi, un interessant poblat animista, vàrem adquirir un recull de contes locals, traduït al francès, editat a Girona i imprès per Pagès de Lleida, amb un seguit de noms catalans i Printed in Catalonia.
Futbol
Ens agradi o no, el futbol, a més d’un fenomen de masses, és un dels elements de la globalització, amb tots els seus defectes i, també, avantatges, ja que amb la globalització ens coneixem un xic millor.
El Camerun s’ha convertit en el país de Papa Eto’o a causa de la gran popularitat d’aquest jugador del Barça. Per ell molts camerunesos coneixen el Barça i, de retruc, Catalunya, fins al punt que un bar de Douala s’anomena Le Catalan 9, amb el número que llueix Eto’o, convertit en un punt d’enllaç entre el Camerun i Catalunya.
A Kousseri, al nord i fent frontera amb el Txad, ens rebé el soldà. El seu ajudant em digué: “Sou de Barcelona, aquí tothom és del Barça i, quan es retransmet un partit per la televisió, celebrem els gols dels vostres jugadors com si fossin els nostres.
Seguidament va afegir-hi: “El soldà també és simpatitzant del Barça, però no pas perquè hi jugui Eto’o, sinó perquè, com a equip de l’UNICEF, s’ha convertit en el sincer amic de tots els africans.”
Una profecia
A Rhumsikhi hi ha un conegut Père des Crabes, que escolta i tradueix profecies dictades per uns crancs de riu. Als occidentals ens pot xocar aquest fet, però fins i tot el president del Camerun consulta al Père des Crabes.
A la pregunta, feta per la meva esposa, sobre quan arribaria la independència de Catalunya, aquest prestigiós xaman digué: “El teu país i el meu són bons amics. El meu país no era independent i ara ho és. Actualment el teu país té moltes dificultats per assolir la independència. Finalment el teu país serà independent, d’aquí a vint anys.” Així parlà el Père des Crabes.
Que la Mare Terra, la Gran Divinitat dels animistes, permeti aquest miracle!

Rafael Battestini
Publicat al blog Lo Banyut (7/1/2009)