dilluns, 1 de novembre de 2004

L'experiència al Camerun: una experiència inoblidable

L’Àfrica està malalta de pobresa, dependència, corrupció i altres mals, però Europa també està malalta: de mi-sèria humana, de complex de superioritat, d’individualisme, d’estrès... Si el veri-table problema consisteix a aprendre a construir un món autènticament humà, les ferides són a tots dos llocs, i necessitem tots els recursos i tots els valors, tant els europeus com els africans.

Després de molt temps de preparació, de llargues i alhora profitoses reunions a Barcelona amb el Grup de Solidaritat Arxijove Poblenou i després de buscar activitats per recollir diners per tal de finançar el projecte, havia arribat l’hora de marxar. Era el dia 5 d’agost quan ens vam trobar tots deu, els que havíem d’emprendre el viatge al Camerun: vuit joves de Barcelona i nosaltres dos.
Després d’un llarg viatge amb escala a París, vam arribar a N’Djamena, capital del Txad. Eren les 10 de la nit i només baixar de l’avió ja vam sentir que ens trobàvem a l’Àfrica per la calor, l’olor i els mosquits típics del continent africà. Després de passar la nit a la procura de N’Djamena, vam emprendre el viatge cap al Camerun, amb alguns entrebancs a la frontera. A Blangoua, el Sisco ja ens esperava; era divendres i dilluns ja vam començar els nostres projectes. Els deu joves ens vam dividir en tres grups, i, al seu torn, cada grup es va encarregar de preparar i dur a terme una activitat: 4 joves van preparar el casal d’estiu per als infants; tres més, el taller d’informàtica per a joves, i els tres joves restants van fer un taller amb les dones, amb les quals van compartir experiències, van fer tallers de cuina, etc., i també van aprofitar per fer classes d’informàtica.

Els tres àmbits de treball ens van ajudar a relacionar-nos i acostar-nos a la gent del poble, i això ens va servir per conèixer més a fons la manera de viure dels camerunesos.
Aquestes tasques les desenvolupàvem durant el matí, i a la tarda apro-fitàvem per visitar el poble, llegir, intercanviar converses amb el Sisco i el Miquel Àngel (missioner que està amb el Sisco), i compartir, amb els companys, experiències i impressions sobre l’Àfrica, entre altres coses.

Així van passar les dues primeres setmanes al Camerun i de seguida ja ens vam poder adonar de l’enriquiment que aquella experiència estava suposant per a no-saltres. Havíem après moltes coses i, segurament, la gent de Blangoua també havia après alguna cosa de nosaltres. Una de les coses que més ens va sorprendre és que, tot i la pobresa, les injustícies, etc., en definitiva, de la precària situació en què viuen la majoria dels africans, en els seus rostres es reflecteixen raigs d’alegria, esperança i, malgrat tot, també pau i felicitat. Tenen pocs recursos econòmics però molta riquesa personal i humana; tenen materialment poc, però el que tenen ho agraeixen i viuen el dia amb la màxima joia i il·lusió, sense l’afany que hi ha a Europa de voler tenir sempre més i més, i, a sobre, no estar content amb el que es té.

L’última setmana vam deixar la missió de Mn. Sisco i ens vam desplaçar cap al sud, on vam poder conèixer les dife-rents tasques missioneres que du a terme l’Església al nord del Camerun, construint escoles, centres d’acollida, hospitals, etc., i també vam aprofitar per fer una mica de turisme.

D’aquesta manera havien passat les tres setmanes d’estada al Camerun, i era hora de tornar cap a casa. Vam anar altra vegada a N’Djamena per tal d’agafar l’avió fins a Barcelona. Quan sents que l’avió s’enlaira tens sensacions contradictòries perquè tens ganes de tornar a casa, però alhora notes que deixes moltes coses enrere i persones amb les quals has compartit tres setmanes de la teva vida.

Aquest viatge ens ha canviat en alguns aspectes i ens ha suposat un enriquiment personal. La convivència entre nosaltres i amb els missioners ha estat molt positiva. Ens agradaria que aquesta experiència fos l’inici de futurs projectes al Camerun i al Tercer Món, per tal que altres joves poguessin beneficiar-se també d’una experiència similar i alhora aportar quelcom a la vida de moltes persones que viuen en una situació precària.

Per acabar aquest escrit voldríem donar les gràcies a totes aquelles persones que ens han donat suport i que han col·laborat en aquest projecte. Ens agradaria fer-vos partícips de l’experiència viscuda amb una xerrada que tindrà lloc en el marc del Sopar de la Fam, en què farem una presentació de les fotografies, les diapositives i el vídeo que estem elaborant.

Moltes gràcies a tots i totes!

Pau Romeu i Núria Monfort, cooperants
Publicat a La Miranda (11/2004)