dijous, 31 de juliol de 2008

La Garriga premiarà Jordi Mas quan hagi creat el reglament de distincions

El proper 3 de setembre els grups polítics de la Garriga celebraran una comissió de participació per acordar el procés que regularà els reconeixements que s'ha de fer a les persones distingides del municipi, com ho és el farmacèutic Martí Suñol i el missioner Jordi Mas Castells.
Els grups municipals de CiU i ERC van presentar, a l'últim ple, una moció per iniciar l'expedient administratiu per tal que mossèn Jordi Mas Castells, que treballa de missioner al Camerun des de fa 48 anys, sigui declarat fill predilecte de la Garriga i se li faci un acte públic de reconeixement i agraïment per la tasca realitzada. "És un referent de la lluita contra la pobresa i la desigualtat, i ha destacat també en l'àmbit de la promoció de la dona", argumentaven CiU i ERC a la moció. L'alcaldessa de la Garriga, Neus Bulbena, va afirmar que l'equip de govern està "a favor de fer el reconeixement", però que cal redactar un reglament per regular les distincions. "No tenim les regles del joc de com nomenar una persona fill predilecte", va afirmar Bulbena, que va afegir que "cal tenir clar què implica".
En aquest sentit, es va acordar modificar la moció i es va aprovar, amb 16 vots a favor i 1 vot en contra (PP), iniciar l'expedient administratiu per tal que Jordi Mas "tingui el reconeixement oportú" i se li faci un acte públic de reconeixement i agraïment. El portaveu del PP, Josep Broch, ha afirmat en declaracions a EL 9 NOU que està a favor del text inicial presentat per CiU i ERC, però no de la modificació que va plantejar l'equip de govern.
Publicat a El 9 Nou del Vallès Oriental (1 d'agost de 2008)

dilluns, 21 de juliol de 2008

Moció per a la declaració de fill predilecte de la Garriga

Moció que presenten els grups municipals de Convergència i Unió de la Garriga i Esquerra Republicana de Catalunya de la Garriga, sol·licitant la declaració de fill predilecte a favor de Mn. Jordi Mas i Castells.
Atès que Mn. Jordi Mas, el 1960, en sortir del seminari, va decidir realitzar la seva tasca al Camerun i que ha treballat de manera incansable durant 48 anys deixant la seva petja arreu.
Atès que és un garriguenc tossut i perseverant, que ha lluitat per solucionar les necessitats més bàsiques de les persones: l’aigua, la salut i l’educació. I en aquest sentit ha deixat centenars de pous d’aigua, ha ajudat a engegar centres sanitaris i també escoles, en una de les zones més pobres de l’Àfrica negra.
Atès que la seva tasca i treball l’ha dirigit als més necessitats sense prejudici de la seva religió, treballant sempre per al desenvolupament de les persones i llur educació.
Atès que la seva tasca ha anat molt més enllà que la de simple missioner, convertint-se en un cooperant més i exemple per als cooperants que treballen a la zona;
Atès que és un referent de la lluita contra la pobresa i la desigualtat, i ha destacat també en l’àmbit de la promoció de la dona. No en va ha afirmat molts cops que “les dones són el futur de l’Àfrica”;
Atès que la seva opció és de restar al Camerun “fins que faci nosa” malgrat la seva avançada edat;
Atès que Mn. Jordi Mas i Castells va rebre el premi de Cooperació Internacional per al Desenvolupament Humà que atorga el Consell Comarcal del Vallès Oriental per la tasca que està duent a terme des de fa més de 40 anys al Camerun;
Atès la importància del personatge que pot ser un gran exemple de valors positius i que aquí a la Garriga, tot i ser conegut, ha passat una mica desapercebut.
Atès que massa sovint els ciutadans i ciutadanes del que se’n diu el primer món vivim d’esquena a les realitats i necessitats de zones on la pobresa extrema els limita l’assoliment de les necessitats més elementals i bàsiques;
Atès Mn. Jordi Mas ha esdevingut un referent per a molts garriguencs d’entrega i dedicació a la lluita contra la desigualtat i la pobresa en una de les zones més pobres i castigades de l’Àfrica;
Per aquests motius el Plenari de l’Ajuntament de la Garriga acorda:
Iniciar l’expedient administratiu corresponent per tal que Mn. Jordi Mas i Castells sigui declarat fill predilecte de la Garriga i se li faci un acte públic de reconeixement i d’agraïment.

Meritxell Budó i Pla, regidora portaveu Grup Municipal CIU
Oriol Ramon i Mimó, regidor portaveu Grup Municipal ERC

Proposen que Jordi Mas sigui Fill Predilecte de la Garriga

Els dos principals grups de l’oposició a l’Ajuntament de la Garriga, CiU i ERC, presentaran una proposta al Ple que es farà aquest dimecres on demanen que s’iniciï l’expedient per declarar fill predilecte de la localitat mossèn Jordi Mas i Castells i que se li faci un acte públic de reconeixement i agraïment. Els dos partits consideren que Jordi Mas, que treballa de missioner al camerun des de l’any 1960, “ha esdevingut un referent per a molts garriguencs d’entrega i dedicació a la lluita contra la desigualtat i la pobresa en una de les zones més pobres i castigades de l’Àfrica”.

Jordi Mas ja va rebre l’any passat el primer Premi Consell Comarcal del Vallès Oriental de Cooperació Internacional per al Desenvolupament Humà.

La proposta s’ha de debatre en el ple, però, l’alcaldessa, Neus Bulbena (PSC), ja ha avançat que hi està totalment d’acord tot i que es declara sorpresa per la petició dels dos grups de l’oposició ja que en el darrer ple es va decidir que la comissió de participació havia de redactar un reglament que reguli la concessió d’aquestes distincions. “La idea és bona, però cal seguir tot el procés que vam acordar”, diu Bulbena.
Publicat a El 9 Nou del Vallès Oriental (21/6/2008)

dimarts, 1 de juliol de 2008

"No hem de ser pidolaires. Hem de posar la gent a peu dret"



Com està després de 47 anys al Camerun?
Estic molt satisfet per haver trampejat cada moment i que Déu m’hagi ajudat.
Per què va triar venir al Camerun?
Ho vaig anar demanant al bisbat fins que l’any 1960 vaig poder venir. Ho vaig fer per tenir una nova experiència i per la joia de servir un poble pobre.
Com han estat aquests anys? Han canviat moltes coses?
Primer vaig estar a Douala només fent parròquia, després vaig anar més al nord i vaig combinar parròquia i sanitat a Tokombere, i ara, a la zona de dalt de tot, a tocar del llac Txad, des de fa anys que em dedico bàsicament a sanitat i a temes de desenvolupament, a més de servir a la petita comunitat catòlica que hi ha a la regió, una zona molt pobra que deu tenir uns 2.000 quilòmetres quadrats i uns 350.000 habitants.
Vostè va venir aquí amb la mentalitat de convertir infidels?
En aquells anys, els cinquanta, al seminari ens predicaven que fora de l’església no hi havia solució i ens deien que si anàvem allà era per fer cristians. I això ho vaig fer els primers anys fins que vaig canviar de pensament en veure aquella realitat.
Què va veure?
Que convertir infidels no tenia sentit perquè t’adones de la realitat i que la gran majoria no són cristians. Però també veus que hi ha moltes altres coses per fer i que els poden ajudar. Així doncs, penses que no té sentit ensenyar el Parenostre mentre la gent passa fam: qui té el ventre buit no pot tenir orelles per escoltar.
I ara com se sent?
Em sento un capellà que s’ha anat adaptant al moment. Haig de fer desenvolupament, procurar ajudar en l’alimentació i en l’educació sense renunciar, però, a l’Evangeli i a servir a la meva comunitat.
En tants anys ha tingut algun moment de crisi?
Hi ha vegades que et trobes sol però les crisis són circumstancials i motivades per coses concretes: una escola que no acaba de funcionar, un pou que fas i que no té aigua... Però jo m’ho miro com les pedres que has de superar per pujar a Tagamanent. Sóc molt tossut i mai no he dit de tornar enrere. Sóc aquí per fer i per ajudar, i quan es tanca una porta se n’obre una altra. Cal adaptar-se a cada moment i a cada circumstància.
Hi haurà continuïtat de la seva feina a la zona?
Això és un problema perquè jo tinc 78 anys i, de moment, estic bé. Però després, qui ho agafarà això? Jo penso que la successió l’han de fer els africans i hauran de ser ells, els nous que vinguin, els que decideixin el futur de tot això, perquè potser faran altres coses molt diferents. Jo seguiré fins que pugui i no serà cap turment que els que vinguin nous ho converteixin en una altra cosa. Cadascú té la seva idea, la seva manera de fer i la seva manera de treballar. I això s’ha de respectar.
Però n’hi ha, d’africans disposats?
Les necessitats les has de provocar. Quan jo li digui al bisbe que plego, aleshores buscarà i haurà de trobar solucions. Jo particularment no tinc cap solució a la butxaca.
Com és la convivència entre els cristians i els musulmans majoritaris?
En aquesta regió hi ha un ambient totalment musulmà, però, per a mi, viure la fe i celebrar-la en un ambient musulmà no m’és cap problema. En tot cas, el problema és el treball pràctic de cada dia. Per exemple, si fas un pou pots tenir la temptació de posar-hi un encarregat de la teva comunitat catòlica, de posar-hi un dels teus, vaja... Però jo sempre busco el tècnic bo, sigui de la religió que sigui. I això pot arribar a generar conflictes dins de la teva pròpia comunitat. De tota manera, sempre intentes fer passeres per fer relacions i que puguin veure que sí, que som cristians, però que treballem per al desenvolupament de tots els habitants.
Què vol fer al FEMAK Vallès (Femmes Makary) que ara acaba d’obrir?
El meu projecte és tenir col·laboradors per fer alfabetització, cultura, esport... Jo necessitaria una dona o un matrimoni amb la il·lusió de connectar amb la gent d’aquí i animar-los a fer néixer i a fer créixer tantes activitats com sigui possible. O sigui, persones que estiguin en contacte amb la gent, que vinguin a escoltar i a solucionar. Això és el que ha de ser el FEMAK. La gent s’obre si veuen que són escoltats i estimats.
Quines activitats voldria tirar endavant?
Activitats per servir a la gent. No hem de ser pidolaires, hem d’aprendre a posar la gent a peu dret.
Treballa molt amb les dones, però, i els homes?
Amb els homes hem d’aconseguir que aprenguin a treballar voluntàriament. Ara mateix, si no hi ha diners a guanyar no fan res, de manera que sempre ho fan les dones.
Quin paper han de jugar les escoles que impulsen?
Hem de fer escoles educatives. No n’hi ha prou a seguir només el programa escolar del govern. El que hem de fer és educar, crear ambients educatius i conscienciar els pares que els seus fills han d’anar a escola, perquè et trobes molt sovint que els fan anar a treballar al camp i, clar, aquests nens i nenes molts dies fan campana. L’escola no dóna solucions, però faltar-hi et priva de trobar solucions.
Molts joves creuen que la solució la tenen a Europa...
S’ha de treure el mite d’Europa que arriba aquí a través de la televisió. A vegades hi ha grups d’aquí que van a Europa per fer alguna cosa i quan tornen diuen que els blancs treballen molt. Aquí el que cal és una clara mentalitat de treball i no de benefici fàcil. De tota manera, evitar el salt a Europa és difícil perquè creuen que allà milloraran.
Quina responsabilitat té Europa en el subdesenvolupament de l’Àfrica?
Els països europeus haurien d’ajudar molt més. Haurien de retornar el que n’han tret durant anys i anys ajudant i compartint la tècnica i el progrés. I això no és caritat, és un deure que tenim els europeus.
Quines són ara les seves necessitats més immediates?
Jo necessito altres companys capellans i cooperants per continuar fent el treball de desenvolupament. Però demano que el cooperant no vingui aquí a solucionar el seu problema, jo vull persones madures i preparades i que, si pot ser, es puguin estar aquí una temporada llarga.
Per exemple?
Ja que sou periodistes, amb algun periodista que vingués es podria posar en marxa una emissora rural que serviria de molt, sobretot en l’època de les pluges en què molts camins queden inundats i intransitables i, per tant, molta gent dels poblats, totalment aïllada.
Entrevista de Pep Mas publicada a El 9 Nou del Vallès Oriental (18/4/2008)