dissabte, 20 de novembre de 2010

Estimat Jordi,

Estimat Jordi,

T’adreço aquestes paraules en nom de les 10 persones que vam anar al Camerun l’any 1989. Quan tot just teníem 16 anys vam decidir que volíem anar a l’Àfrica. Teníem un somni: volíem anar a fer allò que al Truc de l’Agrupament en dèiem fer un servei. En aquell moment, hi va haver qui ens van dir que això era una bogeria de joventut. Tu, en canvi, vas confiar en nosaltres i ens vas donar totes les facilitats per acomplir els nostres anhels. Nosaltres vam ser els primers. Més tard, i seguint els nostres passos, altra gent va anar al Camerun. I és que, amb els anys, diversos grups de persones t’han acompanyat en el camí de la cooperació i de servei als altres.

Aquell agost tu ens vas rebre amb els braços ben oberts, amb una actitud senzilla però amb l’energia per fer-nos treballar. I no obstant això, amb la voluntat també d’ensenyar-nos com era la vida i què significava viure a l’Àfrica. I ho vam aprendre. Per a uns jovenets de 18 anys, viure sense aigua, sense llum i amb les comoditats molt limitades, fou una experiència i una bona lliçó de vida. No és gens agosarat si dic que ens vas fer de mestre: ens vas fer treballar i ens vas fer conèixer molta gent; ens vas ensenyar els costums de la regió i ens vas explicar que, tanmateix, el primer era aconseguir que els africans poguessin tenir la panxa plena i promoure l’educació per a tothom. I el que encara és més important, ens vas donar l’oportunitat d’aprendre de la teva actitud d’home generós, que creia en el que feia, que removia cel i terra perquè els projectes de cooperació i solidaritat tiressin endavant.

Avui no podem explicar tot el que has fet durant aquests 50 anys perquè és molt i tots els que som aquí ja ho coneixen prou bé. El que volem és, senzillament, donar-te les gràcies. Per a tots nosaltres era el primer cop que posàvem els peus a l’Àfrica i tu ens vas obrir els ulls a un món ben diferent del nostre. I, sobretot, ens vas mostrar que hi ha gent que sense tenir res pot ser feliç. Ens vas ensenyar, a més, el valor del compromís. En fi, ens vas fer créixer com a persones. De fet, ara podem dir que ens vas marcar la vida, perquè des d’aleshores sabem que la vida és un compromís i que tot compromís comporta un risc.

Al cap de més de 20 anys d’aquella anada a l’Àfrica per treballar-hi i fer-te costat, tots som aquí. Sabem que dins nostre quedarà per sempre el regal que ens van oferir al teu costat, al costat de Baba George, perquè el record del Camerun és ben present en tots nosaltres. Quan es va acabar l’estada al Camerun tu ens vas dir: “Gràcies per haver començat”. Avui, en canvi, som nosaltres els que et diem: gràcies per tot el que ens has donat; gràcies per com ens has ajudat; gràcies per tot el que ens has ensenyat i gràcies, sobretot, per la petjada que has deixat. Sàpigues, doncs, que et trobarem afaltar.


Mònica Sabata, en nom del Grup del Camerun’89
Paraules llegides a la cerimònia de comiat de Jordi Mas (20/11/2010)