dimecres, 18 de juny de 2008

Estades al Camerun

A la nostra arribada del Camerun ens hem trobat amb un ampli ressò mediàtic propiciat per l’estada d’una delegació del Consell Comarcal del Vallès Oriental, encapçalada pel president i representants de mitjans de comunicació comarcals (EL 9 NOU, Revista del Vallès i la Televisió de Granollers), per conèixer, en directe, l’ampli ventall d’activitats portades a
terme al llarg dels quaranta-vuit anys que és al Camerun el capellà garriguenc Jordi Mas i Castells, premiat l’any passat
amb el primer Premi de Cooperació del Consell Comarcal.

Les tasques desenvolupades durant aquests anys han estat la nombrosa construcció de pous per aflorar la necessària i imprescindible aigua potable per poder subsistir mínimament. També ha estat molt important la creació d’equipaments hospitalaris, escolars i de formació professional per a adults.

En les nostres curtes estades a l’extrem nord del Camerun, la regió més pobra i abandonada del país, hem conegut i valorat el treball portat a terme per en Jordi, en Sisco Pausas i en Miquel Àngel Pérez, capellans de la diòcesi de Barcelona que han i estan esmerçant anys en el desenvolupament d’un ampli ventall de tasques de formació,
amb l’ajuda puntual d’un bon nombre de cooperants de totes les edats que, al llarg dels anys, amb un generós esperit de cooperació han posat grans de sorra en el treball de formació i de col•laboració.

En les estades, durant els darrers tres anys, hem co•laborat en les aules de costura amb el patchwork, la mitja i el ganxet, i portat a terme petites construccions en alguns poblats de la regió de l’extrem nord per poder desenvolupar-hi les tasques de formació, mitjançant els projectes prèviament presentats i finançats per institucions públiques (ajuntaments: Alella, l’Ametlla, Cardedeu, Dosrius, Parets, la Secuita), fundacions (Maria Francisca Roviralta, Renta) i institucions privades. També hem constatat que la dona, amb el seu treball constant i diari, és la que aguanta el continent africà, amb atenció als animals i el camp, procrear un bon nombre de fills, la cuina i el manteniment de la casa, etc.

Creiem que l’ajut s’ha de canalitzar a través de les institucions públiques i privades dels països de l’anomenat primer món, entre els quals el nostre, amb una constant col•laboració, i un acurat control de les inversions, que ajudin a millorar la qualitat de vida d’una petita zona d’aquest extens continent. Les inversions haurien de potenciar les estades de cooperants de curta (un curs com a mínim), mitja, o llarga durada, per poder desenvolupar-hi la formació de diferents professions (mecànica, electricitat, manyeria, fusteria, paleta, medicina, infermeria, informàtica, ensenyança, etc.). El tall d’edat dels cooperants pot ser molt ampli, però sembla que el més adient seria el del jove acabat de sortir de la formació professional, que encara no s’ha incorporat definitivament al mercat de treball, i la del jubilat que gaudeix d’un bon estat de salut. Per facilitar la seva incorporació, haurien d’estar subvencionats a través dels ajuts de les administracions.

Les estades d’aquests anys ens han permès iniciar i dur a terme els projectes que ens havíem proposat, i d’altres no previstos, i això ens ha esperonat a tornar-hi. Amb els ajuts des del nostre país s’ha d’intentar que els habitants d’aquestes regions no hagin d’emigrar al primer món, posant en perill les seves vides i cultura. Aquest nostre primer món no acaba de comprendre i conèixer les mancances del continent africà, i no els dóna el tracte que es mereixen com a persones. Som dels que creiem fermament que l’anomenat primer món te un deute històric vers el continent africà, després de l’espoliació portada a terme durant segles pels nostres avantpassats S’ha d’apostar per comunicar i transmetre als africans que les societats del continent europeu no són el mirall on emmirallar-se, ja que com a comunitat estem perdent el nord, i tenim molt que desitjar i recuperar valors perduts que ells encara conserven. Aquesta lluita ferotge per l’acumulació de diners i la dura escalada de la competitivitat no porta a la tranquil•litat i felicitat necessària que es mereix l’ésser humà.

Els ciutadans del primer món hauríem de fer-hi estades per constatar que la jungla a la qual ens han abocat no porta a la felicitat, tot el contrari, ens porta a un estrès col•lectiu. Com a societat suposadament culta, hem de saber rectificar a temps i reconduir la generació dels nostres néts a saber compartir la nostra riquesa material i cultural amb els homes i dones del mal anomenat tercer món.

Lluís Cuspinera i Ketty Viñas, cooperants de la Garriga al Camerun
Publicat a El 9 Nou del Vallès Oriental (23/4/2008)