dissabte, 3 de maig de 2008

L'Església que jo voldria

L’Església que jo voldria no és ni a la plaça de Sant Pere de Roma, ni a les grans catedrals, ni a la Conferència Episcopal, ni al banc del Vaticà, ni a la COPE, ni a... L’Església que jo voldria és una Església anònima, allunyada de grans pompes i de catifes vermelles. L’Església que jo voldria és la que treballa per millorar pel benestar –salut, educació...– i pel progrés de les persones, la que està amb els més necessitats sense preguntar ni quina religió professen ni quina ideologia tenen, la que lluita per un món millor i més just, la que és a molts quilòmetres de distància de les apoltronades jerarquies que, de tant en tant, els clava alguna clatellada perquè es desvia de l’ortodòxia o, simplement, perquè no s’aplica prou en la doctrina de la creu i l’estola.

L’Església que jo voldria ja la intuïa en la figura del bisbe Pere Casaldàliga i altres persones vinculades a la teologia de l’alliberament ofegada pel Vaticà. Però aquests dies, l’he poguda veure de prop en les persones dels sacerdots Jordi Mas, de la Garriga, i Josep Artigas, de Caldes de Montbui, que des de fa molts anys treballen en el desenvolupament de les persones al Camerun i al Senegal, respectivament: han fundat hospitals, han portat malalts amunt i avall, s’han preocupat perquè la comunitat tingui aliments, han construït pous, han fet escoles per als més petits i centres professionals per als joves, han ensenyat a millorar les collites... Són dos sacerdots humils que, en terres ignotes de l’Àfrica negra, lluiten i ajuden amb totes les eines i recursos que estan al seu abast perquè arribi un dia que, probablement no veuran mai, caigui definitivament la frontera que separa rics i pobres. Però en el món en què vivim i amb les grans diferències existents entre nord i sud, em fa l’efecte que encara caldran molts Jordi Mas i Josep Artigas que, amb el seu treball ingent, la seva dedicació i amb l’ajut de persones anònimes i d’entitats de tot tipus ajudin a fer un món cada vegada més just i millor per a tots.

I mentrestant, la jerarquia eclesial mirant al cel i negant el progrés més elemental que la humanitat reclama. I escoltant la COPE...

Pep Mas, periodista
Publicat a El 9 Nou del Vallès Oriental (2/5/08)