divendres, 28 de novembre de 2008

Jordi Mas, un reconeixement esclatant

El missioner catòlic -i sobretot cooperant humanitari- garriguenc Jordi Mas, que porta 48 anys treballant en el desenvolupament humà d’una regió desèrtica de l’extrem nord del Camerun, rep aquests dies un seguit de reconeixements ben merescuts per la seva feina tenaç i silent de tants anys, per crear infraestructures que facin arribar l’aigua i afavoreixin la salut i l’educació a la gent dels poblats d’aquella zona tan pobra del món, que ha convertit en casa seva. Ja va rebre l’any passat el premi de Cooperació Internacional al Desenvolupament atorgat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental, i ara en rep un de nou de l’Obra Social de Caixa Penedès -dotat amb 50.000 euros- que, sens dubte, donaran molt de rendiment en la particular multiplicació de pans i peixos davant de tantes necessitats que sabrà fer-ne Baba Georges, tal com l’anomena la seva gent de terres africanes.

Un guardó que s’afegeix al que acaba de rebre de Televisió de Catalunya el documental sobre ell realitzat per un equip de la productora d’El 9 NOU, CTL, dirigit per Txus Medina, que han dedicat l’import del premi a l’ONG que coopera amb Mas, i al reconeixement com a Persona Il·lustre de la Garriga que rebrà dimecres vinent a l’Ajuntament del poble d’on és fill. Amb tants anys de cooperació de Jordi Mas i el seu company sacerdot Cisco Pausas, ja hi ha hagut altres ocasions per enfortir els vincles de solidaritat de Catalunya amb aquella regió del Camerun, com els iniciats fa uns anys per Santa Eulàlia de Ronçana amb l’agermanament que va fer amb el poble de Belangoua. Amb tot, l’esclat de reconeixements i de projecció de la tasca de Jordi Mas d’ara és una feliç coincidència, que no és un fruit improvisat.

Dijous el veia a 'Els matins' de TV3, explicant amb modèstia i bonhomia com ha concretat la seva vocació de sacerdot, prioritzant el servei a aquelles persones amb tantes necessitats bàsiques desateses i em va semblar un cas més de servidors exemplars dels més pobres de la terra que ha donat aquest país, com Pere Casaldàliga o Vicenç Ferrer.

Animats per aquests reconeixements, alguns amics seus li han muntat un bloc a Internet (jordimas-camerun.blogspot.com), que és una gran eina per conèixer el personatge, la seva tasca i la situació del tros de món on viu, amb tot de notícies, vídeos, àudios, comentaris... No deixa de ser xocant que les noves tecnologies ens puguin acostar tant a la realitat d’un home que al poble camerunès on viu amb prou feines disposa de llum i telèfon.

Persones il·lustres
Un capítol a part és l’embolic -burocràtic i funcional- organitzat per fer el nou Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de la Garriga, que permetrà distingir Jordi Mas i l’escriptor i farmacèutic Martí Sunyol amb el títol de Persona Il·lustre, en comptes de Fill Adoptiu o Fill Predilecte, que eren els termes que es preveien en la normativa vigent fins ara. El tràmit d’al·legacions que ha de passar el nou reglament farà que la distinció de Mas es concedeixi ara de forma provisional.

Amb un excés de zel, la fórmula de llenguatge políticament correcte triada busca "garantir les mateixes condicions per a tothom", però acaba devaluant el sentit de les paraules. Perquè "passar de ‘fills’ a ‘persones’ disminueix la potència del llenguatge", com escrivia dilluns passat a La Vanguardia l’escriptor Màrius Serra, en un article en què ironitzava sobre el cas. Ja se sap que la ministra espanyola d’Igualtat, Bibiana Aído, fins i tot parla dels "miembros y miembras"... però, forçant-lo tant, es pot acabar fent del llenguatge un joc d’embarbussaments.

Vicenç Relats, periodista
Publicat a El 9 Nou del Vallès Oriental (28/11/2008)