divendres, 19 de desembre de 2008

"El futur de l'Àfrica passa per la formació de la dona"

Quan va anar al Camerun quina feina hi anava a fer?
Hi anava a fer de capellà com havia fet abans aquí. Un cop allà em vaig adonar que hi havia unes grans mancances materials que requerien atenció prioritària. Quan vaig veure que fer només de capellà no m'omplia, vaig demanar al bisbe d'allà de tornar a Barcelona, però em va dir que no, que no es podien permetre que el primer espanyol que hi arribava se'n tornés.
I què va fer?
Llavors em va enviar a l'Extrem Nord, una zona molt pobra i subdesenvolupada. Feia molt poc que hi havia arribat el primer missioner i, com que no tenia una parròquia de fidels, em vaig obrir molt a la gent, vaig començar a treballar en desenvolupament social i això em va apassionar.
Amb què es va trobar?
Hi faltava de tot, tota mena d'infraestructures. Amb un company metge vam posar en marxa el primer hospital de la regió. No gaire més tard, vam obrir la primera escola.
Quina religió és la majoritària a la zona?
Hi ha molts animistes, cada tribu té la seva. De les grans religions vingudes de l'exterior, l'islam, que hi va arribar fa 300 anys, és la majoritària. Ara hi ha un percentatge petit de cristianisme, que hi va arribar fa només 50 anys.
És un islam tolerant?
Jo diria que és molt tolerant. La convivència és molt bona.
Molts dels seus projectes estan directament relacionats amb la promoció de la dona, oi?
Sí, el futur de l'Àfrica passa per la formació de la dona. Té un paper molt important com a mare, com a administradora i com a educadora. És clau que la dona tingui un paper actiu en la societat africana; es tracta d'eradicar la creença que la dona és inferior i ha de fer el que l'home diu.
Per això els cal independència econòmica.
Sí, si s'han de refiar del que el marit o el pare els dóna, sempre seran esclaves. Volem formar grups de dones amb poder econòmic, que puguin fer coses i no hagin de dependre de ningú. A més, han demostrat ser grans administradores.
Quins projectes tenen?
Tenim en marxa centres de formació, tallers de costura, etc. I ara, amb els diners del premi Josep Parera, posarem en marxa, al llac Txad, un cultiu d'espirulina, que és una alga que té un valor nutritiu molt gran, que serà una font d'ingressos.
I en aquesta tasca de promoció de la dona no topen amb la resistència dels musulmans?
No. Com que tenim bona relació amb els imams i som bons amics, entenen que aquestes iniciatives ajudaran la població a tirar endavant.
Li ha estat fàcil fer amics musulmans?
La convivència s'ha de construir. El primer pas és fer l'esforç del coneixement mutu, després ve l'amistat, que és indispensable per arribar a la col·laboració. La meva relació amb els musulmans és de germà a germà; tots fem camí per millorar humanament, econòmicament, i socialment.
A la seva regió la sida afecta molta gent?
Sí. Els africans al principi se'n reien, deien que era un invent dels occidentals, però, quan van començar a veure que gairebé a cada família hi havia algú infectat, van començar a preocupar-se'n. Però encara queda molt per fer, perquè la malaltia no disminueix sinó que augmenta.
Què cal fer per combatre-la?
Cal molta informació. Al nostre hospital aconsellen l'abstinència, la fidelitat i també l'ús de preservatius.
Viure experiències tan dures mai no li ha fet trontollar la fe?
En un primer moment penses "Quina injustícia, quin descuit de Déu", però després t'adones que, ja que tens la vida, l'has de fer servir per ajudar els altres. És estúpid pensar que, com que no ho pots arreglar tot, no faràs res. Has de sortir de tu i aprendre a mirar l'altre sense prejudicis, sense obstacles, sense interessos. I no és fàcil. Jo he treballat molt, però també he disfrutat molt. Quan fas un pou en un poble i veus la cara de felicitat de la gent que a partir de llavors no hauran de caminar dos o tres quilòmetres per aconseguir aigua potable, això et dóna molta satisfacció. Si saps gaudir de l'alegria de l'altre, t'omple molt.
Com veu les generacions futures?
La joventut africana viu enlluernada per Europa. Veuen tots els serials de la tele europeus i americans, i es pensen que la vida aquí és molt fàcil. No veuen l'esforç que hi ha al darrere i tots volen emigrar cap a Europa.
Tots aquests projectes que tenen en marxa aviat es podran deixar en mans africanes?
A la llarga sí, però de moment no ho crec. La societat africana funciona una mica per inèrcia. Els falta creativitat, i els costa innovar. Els joves que han anat a escoles d'agricultura, per exemple, quan intenten aplicar el que han après, topen amb els grans, que no entenen que un jove els hagi d'ensenyar com s'han de fer les coses. Els que manen són els vells, i els joves han d'obeir. Per canviar això cal tot un procés molt llarg.
En tots aquests anys ha convertit molts musulmans?
Mai no he convertit cap musulmà. Qui sóc jo per canviar el cervell d'una persona...

Carme Gironès, periodista / Miquel Anglarill, fotògraf
Publicat a l'Avui' (19/12/2008)