dilluns, 1 de desembre de 2008

“Els africans han de canviar fatalisme per treball"

Jordi Mas i Castells serà nomenat aquest dimecres Persona Il·lustre de la Garriga, la màxima distinció ciutadana de la població on va néixer fa 78 anys. I aquest divendres va rebre 50.000 euros del Premi Josep Parera de l’Obra Social de Caixa Penedès per la seva llarga trajectòria d’ajut als més desfavorits de l’Àfrica negra.

Molt pocs dies per aquí, perquè se’n torna de seguida, però molts premis i molts reconeixements...
Vull donar les gràcies a tots els que m’ajuden i que em fan veure que no estic sol, que tinc amics. I ara especialment al premi Josep Parera de Caixa Penedès, que ens ajudarà molt en microrealitzacions.
Ja té pensat en què ho invertirà?
Tinc pensat fer almenys cinc pous per a gent que fa molts temps que m’ho demanen, tenir llibres de text per als escolars que ara només van amb llibretes i cultivar l’espirulina.
L’espirulina?
És una alga que té un valor nutrient similar a la carn i que allà pot anar molt bé perquè la cultivin les dones que tenim en els nostres tallers. En comprarem, ensenyarem a treballar-la i farem piscinetes en algunes cases perquè la puguin cultivar elles mateixes.
Vostè sempre fa una gran defensa de les dones de l’Àfrica...
Perquè són el futur. El futur de l’Àfrica el té la dona. Ha estat menyspreada i aixafada, però té una gran potència i capacitat. És tossuda i responsable i tirarà l’Àfrica endavant.
Però a més de les dones, què més necessita l’Àfrica?
Els africans necessiten confiar en si mateixos i treballar. No poden viure només com si fossin captaires. Han de deixar de banda la resignació i canviar fatalisme per treball.
I ajuts externs?
Són benvinguts, i tant! Però per exemple, ara que ha guanyat l’Obama ja hi ha qui pensa que Àfrica rebrà molts diners dels Estats Units. I jo els recordo que per arribar a ser president, l’Obama ha treballat molt i molt durant la seva vida. El que cal és treballar. No esperar que ens enviïn solament diners.
Com viu un sacerdot catòlic en terres musulmanes?
Fer de capellà a Catalunya és servir els cristians i ser capellà en terres musulmanes és donar testimoni de l’Evangeli. I un cop allà descobreixes que abans de tot, aquella gent té necessitats bàsiques com el menjar, la salut, la higiene. Per això em vaig posar a treballar per al desenvolupament. Primer viure, després filosofar, que es diu...
Què li ha ensenyat l’Àfrica en aquests 48 anys?
A tenir paciència, a fer el que puguis fer sense atabalar-te més, a ser conscient de les limitacions, a viure amb el que tens, i a treballar al màxim per ajudar els altres.
I ha estat fàcil?
Quan vaig arribar a Camerun no em vaig adaptar a les multituds de Douala, la ciutat del sud on em van destinar. Però després ja vaig pujar cap a nord Camerun, vaig veure les necessitats que tenien i que en aquelles terres podria ser-los útil. I això he anat fent sempre des d’aleshores.
Devia ser una gran descoberta per a vostè...
I tant! Al principi, vaig tenir la sort de fer l’ambulància de l’hospital de Zina –que vam construir juntament amb el doctor Maggi– per tota la zona, que és com mitja Catalunya. I això em va permetre conèixer la gent i l’entramat de camins de la regió. Em va anar molt bé.
I després de Zina?
Sempre anar fent. Quan aquest hospital ja començava a funcionar, a fer-ne un altre, el de Madà. I quan ja estava a punt, cap a una altra cosa, els pous. I sempre anar tirant endavant.
I per què pous, hospitals i escoles?
És un raonament fàcil: per què la gent pateix? Perquè falten hospitals. Doncs fem-ne. Per què passen gana? Perquè no tenen aliments. Doncs millorem l’agricultura. Però, i l’aigua per regar els horts? Doncs fem pous. Per què s’omplen els hospitals? Per la falta d’higiene. Doncs promocionem les dones i fem escoles i tallers.
Amb 78 anys, ha pensat tornar definitivament a Catalunya?
Jo em quedaré a l’Àfrica mentre pugui sentir-m’hi útil. I el dia que allà sigui càrrega, no tindré cap problema per tornar-me’n cap aquí.

Josep Mas, periodista
Publicat a El 9 Nou del Vallès Oriental (1/12/2008)