divendres, 28 d’agost de 2009

Jordi Mas comença a cultivar al Camerun la nutritiva espirulina

A finals de novembre de l’any passat, quan li feien entrega dels 50.000 euros del Premi Josep Parera que atorga l’Obra Social de la Caixa Penedès, Jordi Mas ho va advertir al públic que omplia el Petit Palau de la Música Catalana: “Els espero al Camerun a menjar un entrepà d’espirulina”. I mig any després, aquest sacerdot de la Garriga, que des de fa 49 anys treballa ajudant en el desenvolupament de l’extrem nord d’aquest país de l’Àfrica central, ja ha superat la primera fase de la seva fabricació: la investigació i les proves. I ara afronta el cultiu a l’engròs d’aquesta alga d’altes propietats nutritives.
Però, per què cultivar l’espirulina? Tot i que està bé de salut, als 79 anys, Jordi Mas ja no pot afrontar els treballs durs que ha fet durant anys –construcció d’hospitals, escoles, pous...– en aquestes terres del Sahel que toquen al llac Txad. Per això ara s’ha decantat per una feina no tan feixuga però igual d’efectiva en la lluita contra la malnutrició: el cultiu d’aquesta alga microscòpica al pati de casa seva, a Makari.

Una alga plena d'energia
Segons els especialistes, l’espirulina barrejada a la dieta habitual, feta bàsicament de mill i, amb sort, una mica de carn, aporta un important complement de proteïnes i vitamines. I a més, reforça la resistència del cos a les infeccions i als estats d’anèmia. Per això, es troba sovint comercialitzada com a producte farmacèutic.
En aquests primers mesos, Mas ja ha fet les investigacions i proves inicials. El primer cultiu en piscinetes adaptades a l’espai de Makari va fracassar. Però Mas, juntament amb una noia d’aquell país que l’ajuda i que s’està convertint en l’especialista, va continuar provant fins que va fer la primera collita, fresca els primers dies i, després, assecada per conservar.
Passada aquesta fase, ara ja experimenta per fer-ne en més quantitat i expandir per tot el poble el consum d’aquesta alga que, per fortuna, s’adapta a les calors extremes de la zona. Mas afronta la nova etapa amb la construcció d’unes basses més grans al pati de la parròquia de Makari. “Je suis la santé pour tous” (Jo sóc la salut per tots) es llegeix en un mural de clara voluntat pedagògica que presideix la zona anomenada Spiruline Parera, en referència al premi de Caixa Penedès que li ha permès iniciar l’aventura.
Un cop decidida la producció més a l’engròs, Mas incentivarà la formació d’una cooperativa de dones perquè facin la feina delicada que requereix l’alga diàriament abans de repartir-la entre els interessats.
Paral·lelament, el Centre Alícia, de Sant Benet de Bages, creat pel cuiner Ferran Adrià, investigarà valors nutritius i possibilitats gastronòmiques de l’espirulina per aplicar-les en terres cameruneses. A més d’estar guardonat amb el Premi Josep Parera 2008, Jordi Mas és Persona Il·lustre de la Garriga i va ser el guanyador de 2007 del Premi de Cooperació Internacional que atorga el Consell Comarcal del Vallès Oriental.

Josep Mas, periodista
Publicat a El 9 Nou del Vallès Oriental (28/8/2009)